L’ART EDUCA
Per Òscar Chico Garrido
Des de fa temps vaig donant-li voltes a una qüestió que, després de tot el
que ha passat en aquesta situació tan distòpica que vivim, no m’estranyaria res
que succeïsca: Qué passaria si deixara d’existir l'educació artística al nostre
sistema educatiu?
Fa por, veritat? No pense que siga possible. Malgrat que, després de patir
les innombrables lleis educatives, com a estudiant i com a educador des del
2005, una cosa sí puc assegurar i és que cada volta que ix una nova llei, les
matèries artístiques van fent-se més febles al nostre sistema. A poc a poc, es
van esvaint. Casualitat? Bruixeria?
Estudis antropològics daten les primeres manifestacions artístiques al
voltant de 65.000 anys. Exactament, va ser l’Homo neanderthalensis (cosí germà
nostre, l’Homo sapiens) qui va començar amb això d’expressar-se amb un cert
gust estètic. Curiosament, quasi al mateix temps que el llenguatge oral. No pot
ser que allò que és amb nosaltres i per nosaltres des de fa mil·lennis
desaparega així per “art de màgia”.
Com a éssers humans, i des de ben petits cantem, ballem, juguem i dibuixem
de forma natural. Activitats que són necessàries per a desenvolupar els nostres
sentits, el control del cos, la imaginació, les emocions i el nostre sistema
cognitiu a nivell cerebral. En definitiva, implementen les ferramentes
cognitives que fan possible aprendre a aprendre.
La veritat és que l’art està present i es manifesta en el nostre ADN. El
necessitem.
La UNESCO assegura que l'educació artística contribueix directament a la
solució de problemes socials i culturals del món contemporani.
Fa poc, m’he assabentat d’un centre educatiu nord-americà (l’escola Orchad
Gardens de Roxbury, Massachussets), que arrossegava molts problemes acadèmics
que es traduïen en desmotivació i violència. La qüestió és que van dur a terme
un programa artístic i totes les complicacions socials greus es van solucionar.
Això sí que és màgic.
Com a docent d’ensenyament secundari, he participat activament i he conegut
projectes artístics com a mètode d’aprenentatge (entre d’altres als IES Miquel
Peris i Segarra de Castelló o l’Ausiàs Marc de Manises) i puc assegurar, sense
incórrer en error, que reforça la qualitat del coneixement assolit; tanmateix,
incentiva l’experimentació, fomentant la imaginació i formant en creativitat.
L'educació artística contribueix, per tant, al desenvolupament integral i
ple dels xiquets i dels joves. A escala pedagògica enriqueix i realitza una
gran aportació al desenvolupament de les destreses i habilitats dels
estudiants, segons afirma José Manuel Touriñan, catedràtic de Pedagogia de la
Universitat de Santiago de Compostel·la.
També augmenta l’entusiasme i l’interés tant de l’alumnat com del
professorat (de totes les disciplines acadèmiques), i com sempre dic, això és
el que més paga la pena d’aquest treball.
Però, no sols això, les activitats artístiques incrementen la percepció de
l'entorn i generen en les persones flexibilitat de pensament. A l’adolescent
l’empoderen, donant-li seguretat i autonomia. Estimulen les habilitats
cognitives, permeten a l'individu comunicar-se i desenvolupar les diferents
habilitats socials necessàries per a la vida. Simultàniament, està demostrat
que mitjançant estratègies artístiques com a mètode d’aprenentatge es millora
el rendiment d’altres assignatures.
Així mateix, al promoure el treball en equip, es genera un ambient escolar
òptim per aprendre. Amb bona dosi de tolerància i d’empatia, valors necessaris
perquè l’escola siga un lloc inclusiu tal com la societat demana. Clarament, a
fi d’implementar el Disseny Universal per l’Aprenentatge (DUA), les diverses
disciplines artístiques poden ser les armes definitives, i no exagere.
Breument, es pot afirmar que la formació integral dels estudiants exigeix
“proporcionar oportunitats significatives per a experimentar les arts i
aprendre a usar-les de manera que es conduïsca una vida digna de ser viscuda”
(Eisner E., 1992)
I no, no es tracta de formar a futurs artistes, res més lluny de la
realitat. Es tracta d’assolir, en canvi i d’una forma plena, que les matèries
artístiques siguen, perquè ho són, un àmbit troncal a l’educació. I com a tal
haurien de ser tractades.
